v tr i intr ; pr: «bufàr» (bufár).
1) Per eixir ària a força. Bufa més a fort per despagar la candela.
2) Moure fortament un bufador. És bufant el foc per fer-lo encendre lego.
3) No pagar los deutes. No te figuis! Ha bufat mig món!
4) Ésser arrabiat. És bufant tota l'hora; hi té d'ésser calque cosa de sériu.(DCAS)
a) Una bufada de vent