v tr; pr: «dissipàr» (disipár). 1) Perdre la concentració, l'atenció, la pau, la capacitat de pensar. Com fa u a no se dissipar si tots parlen a veu alta?
2) Destruir, perdre, emprar inutilment béns materials o morals. Per tota la vida aquesta dona no ha fet altre que dissipar les riqueses de la família i la sua intel•ligència. (DCAS);