adv ; pr: «dialeticamént» (dialεtikamént). l) Amb la raó, amb la justesa del discurs. Ha vencit dialècticament, amb la raó i no amb la força.
2) Amb la promptesa de la llengua, de les paraules, amb un poc de prepotència. Quan parla parla sempre dialècticament, amb prepoténcia. (DCAS)