adj; pr: «dialètic» (dialεʻtik). 1) Que tracta tot amb la raó, amb arraonaments. Cada nostra manera de parlar pot ésser dialèctica, si volem posar en moviment la intel·ligència.
2) Que entra fàcilment en discussions assai vives, un poc nervoses. Té un espírit massa dialèctic; per cada cosa té de fer una gran discussió. (DCAS);