f ; pr: «cùa» (kúa).
1) Part final del cos dels animals, com a continuacio de l'espina dorsal. Tots los animals tenen la cua, també que sigui diversa. 2) Part posterior d'alguns objectes (carro, vestit, automòbil, etc.). Amb la cua del carro he esbatit contra una porta.
Mirara amb la cua de l'ull; fer finta de no mirar, mirar poc.
// Cua de vent: passatge improvís de fort vent.
// Cua d'àpiu: pr: «cuàdeapiu»: tipo de minestra: curta, foradada, amb les línees com les cues de l'àpiu.
// Cua de rata; pr: «cuaderàta» (kuaderráta): petita llima ròdona. llonga i fina com la cua de la rata.
// Cua de rata: herba (Plantago maior)
// Cues de senyora; pr:«cuasdessagnóra» (kuadesaɲóra): herba que s'ampra per escombrar lo forn. (DCAS);