v intr i pron ;pr: «anrichìr» (anrikír). 1) Diventar de pobre a ric, de ric a més ric. Enriquir no és fàcil, en manera particular per qui campa del treball.
2) Augmentar la pròpia cultura, la bontat, les qualitats morals. A mà a mà que estudiem mos enriquim! (DCAS).