v tr i pron; pr: «esaltàr» (εzaltár). 1) Glorificar, honorar, donar mèrit. És just exaltar una persona que ha fet sempre bé les coses.
2) Perdre la raó, los sentits, la visió justa de les coses; creure d'ésser més gran de la realtat. Quan una persona s'exalteja així és eixida de cervell. (DCAS)