f ; pr: «esaltassió» (εzaltasió). 1) Glorificació; honor, mèrit donat a una persona. Me fa plaier aquesta exaltació de la lealtat; és una bella virtut.
2) Mancança d'equilibri personal, de bon senso, de cervell. Aquesta exaltació d'aquella minyona és lo senyal que és malalta. (DCAS)