m ; pr: «astàn» (astán). 1) Quantitat no gran d'aigua dolça tancada quasi totalment de la terra. Anem a l'estany a prendre un poc de jòcula.
2) Material emprat de l'estanyer per saldar la llama. Tenc aquesta gerra foradada; posa-li dues goteres d'estany.
Estany vergin: totalment pur. // Es-tany compost: amesclat amb altres elements. (DCAS)