v tr ; pr: «aspracàr» (asprakár).1) Expendre inutilment; gitar coses útils. No esprequeu així la gràcia de Déu, lo pa; tanta gent no ne té.
2) Parlar inutilment; diure coses que no se volen entendre; ajudar inútilment. No t'esprequis amb aquella gent; no t'entén. (DCAS)