m pr: «abàst» (abást). 1) Suficiència. Sés menjant d'una hora; no tens mai abast? 2) Fi; acabament. Tenim de donar l'abast a aquest treball!
No donar abast: no ésser suficient, capaç; no poguer fer lo que se vol. No donc abasta posar a menjar els animals; són massa.(DCAS)