m ; pr: «caldàru» (kaldáru) . 1) Contenidor de llama. Ompli-me un caldaro d'aigua. 2) Bruta figura; vergonya; falliment. És fent caldaros; quan u no és capaç a fer comerç, lo deixi fer als altres. 3) Peix. (DCAS)
Cap caldaro: se dieva al minyó que quan acabava la jornada havia acollit més poca oliva de tots.