Abreviacions

Vocàbol en alguerés
obscur -a

adj i m ;pr: «ascùr»
1) Privació de llumera; obscuritat. L 'obscura me fa por; vull sempre llumera.
2) Que no té llumera. A questa posento és massa obscura; no hi ha finestra?
3) Poc clar, poc comprensible. Les paraules tues són un poc obscures; cosa volen diure?
4) Exclamació de pietat o de ràbia. L 'obscur! És d'una malaltia a l'altra. (DCAS);

Vocàbol en català
obscur -a

adj i m (1, 2, 3. obscur -a)

Vocàbol en italià
oscuro -a

oscùro -a
Comenta:

corregiu la definició : "Poc clar, poc comprensible. Les paraules tues són un poc obscures; cosa volen diure? 4) Exclamació de pietat o de ràbia. L'obscur! És d'una malaltia a l'altra. (DCAS)"

Ingressat de lunedì 27 gennaio 2014 |

occità Escur

Ingressat de lunedì 27 gennaio 2014 |

La paraula és estada espiegada coma prèstit sardu; hi ha també de citar lo DCVB s.v. OBSCUR Var. ort. ant.: [..] escur (A aquesta sciència demostratiua sien mester vocables escurs, Llull Gentil 4; Nuyt escura fo ans que fossen al Reyal, Muntaner Cròn., c. 23; Per un camí tort, lonch e molt escur, Metge Somni iii); ascur (Dintre era fort ascur, Graal 110); en aqueix cas sigueriva un arcaime de l'alguerés, també si los corradicals (escurigar, escurigada, escurigò) son evidentement condicionats (si no proprio prèstits) del logudorés.

Ingressat de lunedì 19 novembre 2012 |

la grafia "obscur" applicada a la paraula alguerésa dona un parell de problemas: 1) si la paraula vé del sardu, i no del català, no vé rispectat lo criteri etimologic (i "tra le righe" se dona una falsa origine de la paraula que pot confundir qui vagi a estudiar-la); 2) no hi ha ninguna regola que pughi espiegar lo passatge de la grafia "obscur" al sò /askùr/, manaçant la paraula de cambiaments fonetics grévus en la pronuncia de qui no coneix (o no coneix abastança bé) la llengua parlada: oltres de tot, si se tracta de una antiga forma catalana attestada als documens, encada de mes se tengueriva de mantrende aquella forma. Se propon de l'escriure ESCUR , (que sigueriva sigui l'eventual forma catalana antiga, sigui lo regolar adaptament de las paraulas sardas que escomencen per is-), també pels corradicals: ESCURAMENT (obscurament), ESCURIGADA (obscurigada), ESCURIGAR (obscurigar), ESCURIGO' (obscurigo'). No és lo cas envetxe de "obscuritat" i "obscuriment" que son prèstits de l'italià i coma tals mantenen la o- : /oskuritàt/ i /oskuriment/ (del resto en lo sistema linguistic oral, que ten a la coerencia interna, una forma */askuriment/ vengueriva interpretat coma derivat de "escudir" "picchiare").

Ingressat de venerdì 23 novembre 2012 |

Escrivi el tou comentari d’aquest vocàbol:
Entrar