v tr; pr: «dascansàr» (daskansár). 1) Moure lo cos en manera de fugir un perill. M'estava arribant una pastera al cap; me só descansat a pena en temps. 2) Fugir, no volguer lo que no agrada. Descansa tot lo que dóna sacrifici; ma primer o després tenguerà de treballar. (DCAS);