v tr; pr: «dasalmàr» (dazalmár). 1) Treure l'atraçadura d'una barca; desfer un pont; dividir en parts un moble. Desarma tot, perquè la barca vol adobada. Havem acabat tot; hi és sol de desarmar lo pont.
2) Treure les armes de mans d'una persona, d'una fortesa, etc. Han desarmat tot un batalló pres presoner.
3) Fer perdre lo coratge, la força moral. Pobre home!, aquelles paraules l'han desarmat!
4) Maltractar fisicament una persona. Li han dat tants cops de bastó que l'han desarmat. (DCAS);