f; pr: «dént» (dent). 1) Cada element que l'home (o l'animal) té en boca per poguer mastigar. Me són caigudes tantes dents que no puc més menjar bé.
2) Punta de ferro o de llenya. L'arado té una dent llonga que entra en terra.
3) Cada punt d'una roda entacada. S'és troncada una dent de la roda; vol adobada.
4) Cada punta de l'àncora. Una dent de l'àncora és entrada a mig d'una roca i no mos sem poguts moure.
5) Puntes d'una serra. Són de llimar les dents de la serra; no tallen més. (DCAS);
Dent de l'ull (A. Scala. Minyons - 2009 Edicions de l'Obra Cultural).